Vaig a creure’m que el sistema bancari és un element fonamental de la nostra economia i que no es pot deixa caure perquè això suposaria l’esfondrament del sistema (encara que em costa veure com es pot esfondrar encara més).
D’aquesta premissa es deriva la conclusió que l’estat ha d’intervenir per salvar els bancs en perill, com per exemple i ara mateix Bankia a Espanya. Segons els mitjans de comunicació, Bankia pot necessitar 10.000 milions d’euros [1] . La discussió entre els polítics se centra en si l’estat ha de destinar diners públics a salvar un banc o no, sobre tot davant l’allau de retallades que el Govern de Mariano Rajoy està promovent o forçant. Com sempre, la discussió es fa “dintre la capsa” i la capacitat de plantejar solucions poc convencionals destaca per la seva absència.
Però la veritat és que es pot fer un altre plantejament. Veiem:
- El valor en el moment d’escriure aquest article de Bankia és de 2,13€ per acció [2] ,
- Amb 10.000 milions podem comprar doncs 4.694.835.680 accions,
- Espanya té 46.185.697 habitants a 1 d’abril de 2012 [3] ,
- Podem doncs donar a cada habitant 101 accions (deixant de banda les fraccions.
Avui es parla que l’estat podria nacionalitzar Bankia [4] . AIxò voldria dir convertir els aproximadament 4.500 milions d’euros que s’hi van posar anteriorment en accions. Aquesta opció sembla encara millor. Es pot fer el mateix plantejament, repartint unes 45 accions a cada habitant.
I perquè no ho fem? Perquè, si s’han d’invertir diners públics en entitats privades, ja siguin bancs o d’altres, no es fa a canvi d’accions i aquestes es reparteixen entre tota la població? Si s’utilitzen diners públics vol dir que els hem pagat entre tots, aleshores, perquè no repartir les accions, els futurs dividends i la futura capacitat de decisió entre tot?
Els únic perjudicats serien els grans accionistes de les entitats, que veurien disminuït el seu percentatge d’accions, però com que ells són els que controlaven l’entitat i per tant són corresponsables dels problemes, em sembla un resultat just. Encara posaria un altre criteri, els dirigents de les entitats que necessiten la intervenció de l’estat per una mala gestió, haurien de perdre els beneficis derivats de la seva presència en l’entitat, i certament no ser ràpidament recol·locats en nous càrrecs de responsabilitat.
En aquestes condicions, jo estaria d’acord en que, en determinades circumstàncies excepcionals, l’estat aportés diners públics per salvar entitats privades. I vosaltres, lectors?
[1] El Frob inyectará hasta 10.000 millones en Bankia y cambiará su gestión . Expansión, 7 de maig de 2012
[2] LaBolsa.com, recuperat el 9 d emaig de 2012 a les 19:21 h.
[3] Instituto Nacional de Estadística , recuperat el 9 de maig de 2012.
[4] Per exemple: Íñigo de Barrón. El nuevo gestor del grupo de Bankia propone su nacionalización , El País, 9 de maig de 2012; E. Hita, C. Segovia i M. Cruz: El Gobierno, preparado para nacionalizar la matriz de Bankia , El Mundo, 9 de maig de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada