diumenge, 1 de juliol de 2012

Ja no entec res

Els qui han seguit aquest blog saben que sóc un europeista convençut i més aviat portat a l’extrem. Ara corren notícies de cessió de sobirania a Europa com a sortida de la crisi financera i per mantenir l’euro. Angela Merkel demana avançar en la unió política d’Europa [1] , mentre El ministre alemany de finances, Wolfgang Schäuble, proposa l’elecció directa del president europeu [2]  i els comentaristes semblen convençuts que després que el triomf d’Espanya i d’Itàlia a la darrera cimera europea la cessió de sobirania és inevitable [3] . Fins i tot The Economist ha hagut de reconèixer que “una versió limitada de federalisme és una solució menus miserable que la ruptura de l'euro” [4] . Són doncs bones notícies?

No ho sé. Tinc por que s’avanci cap a un sistema d’unió fiscal amb forts controls a nivell europeu sense que hi hagi el progrés corresponent en la construcció d’una unió política vertaderament democràtica [5] . De moment, sense que jo pugui entendre’n tampoc la raó, ja s’ha tornat a frenar la possibilitat que llistes transnacionals concorrin a les eleccions europees [6] .

Com que no entenc gairebé el que ens diuen els dirigents europeus, vaig a intentar aclarir els meus punts de referència:

  1. Sí a l’elecció directa d’un president europeu
  2. Sí a les llistes transnacionals
  3. Sí a una unió fiscal si es compleixen 1 i 2
  4. No a una unió fiscal si no es compleixen 1 i 2

No sé, només se m’acut pensar en la definició xinesa de crisi com a barreja de perill i d’oportunitat. Espero que en aquest cas l’oportunitat guanyi al perill.


[1]  Juán Gómez. Merkel urge a avanzar en la unión política . El País, 7/06/2012

[4]  The Economist. The choice . 26/5/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada