Polítiques falsificables?

Recordo quan estudiava (ja fa bastant de temps) psicologia i em vaig trobar amb el  famós principi de fasificabilitat de Karl Popper ^[1] .  En ciència, una teoria ha de ser falsificable mitjançant l’observació; si no ho és, no és científica. Encara que aquest principi té els seus crítics, a mi em va convèncer aleshores i em continua convencent en l’actualitat.

La política no és ciència, segurament seria més assimilable a una tecnologia, però les tecnologies també s’han de basar en principis científics que han de complir el criteri de falsificabilitat. Imaginem un constructor de cotxes que dissenyi sistemes de seguretat sense tenir en compte les lleis de l’acceleració, o que no respecti el que sabem sobre resistència de materials. Algú el compraria?

Ens trobem ara davant d’una serie d’accions polítiques d’efectes profunds, necessàriament controvertides, però que no hi ha dubte que de moment estan provocant uns efectes devastadors en gran part de la població. Jo em pregunto, de fet m’agradaria preguntar al cap de govern d’Espanya, Sr. Mariano Rajoy, al ministre d'Economía i Competitivitat,Sr. Luis de Guindos, a la cancellera alemanya Sra. Angela Merkel, i molts altres dirigents europeus i mundials, quina evidència considerarien suficient per concloure que les polítiques d’austeritat que estan promovent no funcionen.

Em sembla una pregunta bastant elemental, però hi ha alguns condicionants de la resposta. Per exemple, hi ha fàrmacs o procediments mèdics que no es poden acabar de provar perquè posen en risc la vida dels pacients en els grups experimentals. Per tant, la resposta teòrica podria “si en ‘n’ anys no queda ningú amb treball o tothom s’ha mort de gana”, però a la practica aquesta resposta no té sentit. Doncs, quina en té?

Jo faig la pregunta, i no sóc qui per donar la resposta, però segurament ha de tenir un format com el següent: “les polítiques d’austeritat s’hauran demostrat falses si en ‘n’ anys no s’ha vist que enlloc hagin provocat la recuperació de l’economia, l’empleu i el benestar social”.  El lector pot fer l’experiment conceptual d’atorgar valors diferents a “n” i treure les seves pròpies conclusions.

En qualsevol cas, espero que algú que tingui l’oportunitat faci la pregunta a algun d’aquests dirigents polítics.

---

[1]  Les idees de Popper en general són particularment clares, però la forma d’expressar-les potser no tant. Aquest és el principi de falsificabilitat tal com l’enuncia a la pàgina 95 de la “Lògica de la descoberta científica”:  " Una teoria és falsificable, com vàrem veure a la secció 23, si existeis almenys una classe no-buida d'enunciats bàsics homotípics qua la teoria prohibeix; és a dir, si la classe dels seus falsificadors potencials no és buida ".