dijous, 5 de gener del 2012

Renda personal universal i garantida per a tothom

RBRead this post in English 

30 de desembre de 2011, llegíem als diaris espanyols que el Govern de Mariano Rajoy, en la segona reunió després de la seva constitució, havia decidit, entre altres mesures, la congelació del salari mínim interprofessional, que continuarà establert en 641,40€ durant tot l’any 2012 (1, 2, 3).

El fet de valorar l’aportació de 40 hores setmanals d’un treballador en 641.40€, només 14,4€ per sobre el llindar de pobresa (627€) (4), em referma en la idea que l’empleu no pot ser l’única ni potser la principal solució de l’economia, actual o futura. Per dir-ho amb la màxima contundència possible, crec que:

  • No hi ha empleu per tothom
  • No hi pot haver empleu per tothom
  • L’empleu no pot generar les remuneracions necessàries per viure a un nivell suficient de comoditat.

Aleshores què? Doncs m’agradaria comentar l’univers de propostes al voltant del concepte de renda personal universal i garantida per a tothom, amb un gir o toc personal. Anem-hi.

Robley E. George proposa la definició potser més bàsica i genèrica d’una renda personal, universal i garantida: una quantitat mínima de renda personal o suport econòmic socialment garantit i determinat democràticament pel conjunt dels ciutadans. Aquesta renda seria incondicional amb l’únic requisit de la ciutadania (5) (George proposa també l’establiment d’un nivell màxim permès de riquesa personal, però aquest és un altre tema).

De forma més concreta i lligada a un moviment social i polític important, es parla de renda bàsica com un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui (6).

Sobre aquesta idea hi ha variacions i diverses propostes sobre com fer viable econòmicament una renda bàsica. M’agradaria destacar sobre tot les idees d’un Participació Accionarial Universal (Universal Share Ownership, USO) o d’un dividend per als ciutadans. Però per estudiar les solucions detallades hi ha els tècnics, els acadèmics i els professionals (per exemple, 8, 9).

La majoria de constitucions inclouen el dret al treball i a una remuneració digna. Per exemple, la Constitució Espanyola afirma que tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret a treballar i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família (10). La Constitució Andorrana afirma que tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball i a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana (11). La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea afirma que tota persona té dret a treballar (12). El mateix afirma l’apartat 1 de l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans (13).

El que jo proposo es un canvi en les constitucions per incloure el dret a una renda personal universal que garanteixi a tota persona una existència conforme a la dignitat humana.

Cal plantejar el problema correcte per trobar les solucions adequades. Recuperar l’empleu mitjançant el creixement econòmic pot ser més o menys possible, però el que cal és assegurar una renda personal universal i garantida per a tothom. Només si ens plantegem aquest objectiu i busquem totes les formes possibles d’assolir-lo, inclosa la recuperació de l’empleu i fórmules novedoses com impostos negatius sobre la renda, dividends ciutadans o una participació accionarial universal, a més de totes les que es puguin formular i ser aplicables, anirem en la direcció adequada i tindrem una possibilitat de resoldre el problema real: que totes les persones tinguin els recursos per viure amb dignitat.

Referències

  1. El País, Congelado el salario mínimo, uno de los más bajos de la UE. 30 de desembre de 2010.
  2. El Mundo, El Gobierno congela los sueldos de los funcionarios y el salario mínimo.
  3. Víctor Martínez i Javier González, 30 de desembre de 2011.
  4. La vanguardia, El Gobierno confirma la congelación del salario mínimo en 641 euros, 30 de desembre de 2011.
  5. El 21,8% de los hogares, bajo el umbral de pobreza. El Mundo, 20 d’octubre de 2011.
  6. Robert E. George. Socioeconomic democracy. Praeger Publishers, 2002
  7. Xarxa Renda Bàsica.
  8. Gorka Moreno. Las viabilidades de la renta básica de ciudadanía, 2008.
  9. José Antonio Martínez, El INR (Impuesto Negativo sobre la Renta): Una solución novedosa y eficiente a la pobreza, 2002.
  10. Constitución Española, Artículo 35, apartado 1.
  11. Constitució Andorrana. Article 29.
  12. Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, Artículo 15.
  13. Declaració Universal dels Drets Humans, Article 23.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada