Hi ha idees que em semblen tant bones i estan tant ben articulades que em costa veure perquè no són més conegudes i, sobre tot, perquè no s’han aplicat ja.
Aquest és el cas d’una proposta extraordinària per reformar les Nacions Unides i convertir-les en un organisme amb capacitat executiva basada en sistema de decisió alhora democràtic i realista. La proposta original és de Joseph E. Schwartzberg (1) i suggereix un sistema de votació ponderada per a la representació dels estats en unes Nacions Unides reformades.
La fórmula és (P+C+M)/3.
- P és el percentage de la població de l’estat respecte a la població total dels membres de les Nacions Unides.
- C és el percentage de la contribució econòmica de l’estat respecte del pressupost de les Nacions Unides.
- M és el percentatge corresponent a un estat respecte del total d’estats membres, que evidentment és el mateix per a tots els països.
La suma dels tres valors es divideix per 3 per obtenir una mitjana.
D’acord amb aquest sistema, els estats amb més poder de vot serien els estats Units (9,065%), la Xina (7,672%), Japó (7.282%) i´l'Índia (5.960%). El sistema evita donar una influència desproporcionada als microestats (com en el cas d’un estat, un vot), mentre que també evita donar a una coalició de països de gran població com la Xina o l’Índia el control de les Nacions Unides, com passaria en el cas d’una persona, un vot.
Pel que fa al Consell de de Seguretat, Schwartzberg creu que els seients permanents haurien de ser suprimits i que hi hauria d’haver criteris objectius per esdevenir-ne membre. La fórmula de vot ponderat proporciona una manera de fer-ho: cada estat amb un vot ponderat de més del 4% tindria un seient, com també el tindria qualsevol grup de països que conjuntament superessin el 4%, fins a un total de 17 dels seients en un Consell de Seguretat de 18 seients. En l’actualitat, Els Estats Units, la Xina, Japó i l’Índia es qualificarien individualment per a un seient. Amb aquest sistema, el Consell de Seguretat representaria més del 90% de la població mundial. A més, la necessitat de realitzar consultes i arribar a acords incentivaria la cooperació regional.
Per valorar adequadament aquesta proposta, proposa comparar-la amb la proposta legislativa recent del senador Marco Rubio de Florida (Estats Units) per reformar les Nacions Unides (2). No entraré en el detall de la proposta, però ofereixo dues de les seves finalitats expresses:
- Permetre que els Estats Units financin únicament agències i programes que promoguin els interessos i els valors del Estats Units […]
- Retirar la contribució de qualsevol agència o programa de les Nacions Unides que millori l’estatus de la missió d’observadors palestins al marge d’un acord negociat amb Israel.
És una pena que Barak Obama proposi també una reforma de les Nacions Unides que principalment busca millorar-ne l’eficiència i transparència (cosa que segurament és necessària), i que també inclou la necessitat d’aturar la discriminació contra Israel (un tema massa llarg per entrar-hi aquí) (3), però que evita qualsevol element per modificar els sistema de presa de decisions i fer-lo més democràtic.
Hi ha molt camí per fer, però si anem massa lentament, no és precisament per manca d’idees, sinó per marca de voluntat d’aplicar-les.
Referències
- Joseph E. Schwartzberg, Revitalizing the United Nations reform through weighted voting. New York and The Hague: Institute for Global Policy, World Federalist Movement, 2004
- Daniel Halper, Rubio Moves to Reform U.N. The Weekly Standard, 10 de novembre de 2011.
- George Russell, United States UN reform program, Fox News, 25 de gener de 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada