dissabte, 25 de febrer del 2012

Reforma monetària

Carretera  Desocupats  

Read this post in English

Imaginem que en un poble hi ha necessitat de construir una carretera, una escola, un hospital… qualsevol cosa.

Imaginem que en aquest poble lloc hi ha un percentatge important de persones sense treball i que volen treballar.

Imaginem que una empresa constructora està sense contractes i per tant té compromès el seu futur, no pot mantenir els seus treballadors i encara menys contractar-ne de nous.

Imaginem que el consistori municipal, el govern regional i el govern de l’estat són conscients de la necessitat de construir la carretera, escola o hospital, del problema de les persones sense treball i del problema de l’empresa de construcció, i volen fer tot allò que estigui a les seves mans perquè l’obra es faci, els treballadors tinguin feina i l’empresa pugui continuar funcionant.

Què falta perquè tot plegat s’arregli? Quin ingredient misteriós falta perquè les persones sense treball en tinguin, les empreses sobrevisquin i les obres es facin?

Demano al lector que llegeixi les respostes següents i triï la que li sembla correcta:

  1. Necessitat de realitzar una obra
  2. Persones que vulguin treballar
  3. Empreses que puguin assumir el projecte
  4. Voluntat per part del govern
  5. Diners

money_80861aSi, com espero, el lector ha triat “diners”, crec que ha d’estar una mica sorprès i que probablement s’estigui preguntant com pot faltar el diner. Serà que el diner és com l’energia (la capacitat d’efectuar un treball) sense la qual res no funciona, que com l’energia, el diner ni es crea i es destrueix, i que per tant, que si no hi ha diners, no hi ha res a fer?

Però això no pot ser correcte! Tots sabem que el diner, almenys, es crea. Algú (el Banc d’Espanya? El Banc Central Europeu?) imprimeix els bitllets i encunya les monedes. Aleshores, perquè no crea més diners i permet que l’obra comenci, l’empresa contracti els treballadors i els desocupats tinguin feina?

La resposta convencional és que imprimir o encunyar moneda quan es necessiten diners devalua el valor del diner i genera inflació. Però de fet el que passa és que els bitllets i les monedes són només una part del diner (1). La resta del diner es crea per un mecanisme anomenat sistema bancari de reserves fraccionàries (2). Aquest vídeo explica com funciona:

El moviment de Reforma Monetària proposa retornar a l’estat la potestat exclusiva de crear diner. Un dels seus proponents més destacats, James Robertson, proposa per fer-ho un mecanisme bàsicament simple que implica dues parts (3):

  1. Els bancs centrals han de crear la quantitat de diner que considerin necessari per augmentar l'oferta monetària, lliurant-lo als seus governs com a renda pública. Els governs han de gastar aquest diner per posar-lo en circulació.
  2. Ha de ser il·legal que qualsevol altre persona o entitat pugui crear diner denominat en una moneda legal. Els bancs comercials han de ser exclosos de la creació de nou crèdit per la via actual, i han de veure el seu paper limitat al d’actuar com a intermediaris financers.

Els reformistes monetaris tenen molta cura d’emfasitzar que els bancs centrals han d’aplicar criteris rigorosos per decidir quan diner cal crear, i que haurien de mantenir l’objectiu de controlar la inflació. D’aquesta manera s’evita la crítica i el perill que la creació de diner per part d’una entitat pública generi inflació. L’objectiu de la reforma monetària no és que els governs tinguin a la seva disposició una fàbrica de moneda a la que puguin recórrer cada vegada que necessiten diners. És evitat que el diner es creï per un mecanisme que implica a la vegada la creació de deute i per tant que els governs s’hagin d’endeutar per aconseguir finançament.

Com han de gastar els governs els diners? Això és un altre tema que no té a veure directament amb la proposta de reforma monetària. Tanmateix, val la pena conèixer algunes propostes fonamentals. El lector té on triar.

  1. Els governs haurien de gastar els diners en els projectes i de la manera que considerin més convenient. La diferència seria que ara disposarien de més diners perquè no haurien de pagar interessos.
  2. Els governs haurien d’utilitzar els nous diners per liquidar el deute públic. Això estalviaria el pagament d’interessos i sanejaria els comptes públics.
  3. Els diners creats pels bancs centrals s’haurien de repartir entre tots els ciutadans de forma igualitària (Stéphane Laborde (4) presenta una proposta particular de reforma monetària en aquest sentit).

Al Regne Unit (5) i als Estats Units (6) s’han presentat propostes de llei per implementar algun tipus de reformes monetàries. Què esperem perquè els nostres dirigents i els partits polítics en parlin?

Referències

  1. Money supply. Wikipedia, recuperat el 26 de febrer de 2012.
  2. Fractional reserve banking. Wikipedia, recuperat el 26 de febrer 2012.
    Modern Money Mechanics. Federal Reseve Bank of Chicago, 1961-1992.
  3. Huber & Robertson. Creating new money, 2011.
  4. Stéphane Laborde. Théorie relative de la monnaie, 2011
  5. Manuel Llamas. Reino Unido debate restaurar la reserva 100% en los depósitos bancarios. Libertad Digital Economía, 16 de setembre de 2010.
  6. Stephen Zarlenga. From the US: Representative Dennis Kucinich Introduces Monetary Reform Bill. Positive money, 26 de gener de 2011.
    Congressman Dennis Kucinich (D,Ohio, 10th District). National Emergency Employment Defense (NEED) Act of 2011, HR 2990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada