dimarts, 7 de febrer de 2012

Vers una Unió Global / Unió Humana

Uniting of NationsRead this post in English

Els lectors d’aquest blog saben que sóc pro-Europeu fervent i que em considero un ciutadà del món en el sentit més polític del terme. No pot resultar cap sorpresa, doncs, que cregui que tot el món hauria d’anar cap a un tipus d’Unió Global, modelada potser no tant en el procés de construcció europea real (sobre tot en aquests moments) sinó en el model de construcció europea somniat pels seus impulsors.

Acabo de llegir la proposta en aquest sentit de John McClintock (1) en la que descriu diversos problemes globals que la humanitat afronta i afirma que “l’única sortida és que els països treballin plegats en col·laboració molt estreta. Han d'arribar a acords en les solucions i complir aquests acords. Han de buscar no només el seu interès nacional sinó l'interès de la humanitat en conjunt”. Sembla increïble que encara calgui defensar aquesta idea tan senzilla, però de fet sembla que ara mateix la que preval és que cada país defensi els seus interessos encara que sigui en contra dels interessos dels altres països i sense tenir en compte els de la humanitat en conjunt.

McClintock conclou que cal construir un sistema de governament global que funcioni, però no creu que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides es pugui reformar, ni creu que la Unió Europea es pugui expandir fins esdevenir una Unió Mundial oberta a tots els països del món. La seva proposta és que els estats comparteixin la seva sobirania en un nombre limitat d'àrees en una comunitat global. En termes de la seva estructura formal es tractaria d'una comunitat global de comunitats regionals, més que d'una comunitat de països individuals.

Global UnionEn quines àrees podrien compartir la sobirania? McClintock suggereix un començament modest: una comunitat de seguretat dels aliments, que podria proporcionar als estats membres un nivell més gran de seguretat en l’accés als aliments. Aquesta comunitat podria guardar i gestionar les reserves d'aliments i posar-les al mercat en cas d'escassetat. Quan la comunitat se sentís més confiada, podria avançar vers una comunitat per al clima, l'energia i la prosperitat. Recordem que la Unió Europea va començar com una Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, la qual cosa sembla encara més modesta que la proposta de comunitat dels aliments.

Storey_thumb Aquesta proposta em recorda la proposta d’Unió Humana de Lyndon Storey (2). Storey proposa formar un grup creixent d'estats que coincideixen en uns valors comuns com ara la democràcia, el respecte dels drets humans i la protecció del medi ambient, i que estan disposats a desenvolupar mètodes democràtics per a la governabilitat i la presa de decisions comuna. El model més simple és la Unió Europea (UE), que va créixer a partir d'un petit nombre d'estats. Però la Unió Humà que es proposa hauria d'aprendre dels errors de la UE i ser impulsat per un acord de democràcia directa, no per estaments burocràtics.

Em sembla que val la pena recolzar qualsevol manera de començar una Unió Global / Unió Humana. Em sembla difícil que la humanitat pugui progressar o fins i tot sobreviure en un estat de benestar per a la majoria dels seus membres sense una Unió d’aquest tipus. Una forma de fer-ho és signant la declaració per una Unió Humana.

Referències

  1. John McClintock, The Uniting of Nations: An Essay on Global Governance. Brussels, Belgium: Peter Lang, 2010.
  2. Lyndon Storey. Humanity or Sovereignty: A political roadmap for the 21st century. Peter Lang Publishing, 2006.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada