dijous, 8 de desembre de 2011

Beneficis fiscals per a les empreses que reparteixin dividends entre els treballadors

Profitsharing

Read this post in English

Acabo de llegir el llibre de Darian L. Smith "Payback: Profitsharing and the coming age of working class prosperity" (1) i m’agradaria comentar la seva proposta i algunes de les seves idees. En un paràgraf, i combinant les dues descripcions de la proposta, Smith proposa una estratègia sorprenentment senzilla:

Establir una deducció fiscal de fins al 60% per a les empreses que distribueixin entre el 20 i el 25% dels beneficis nets directament als seus treballadors mitjançant un pagament mensual.

El llibre és curt i fàcil de llegir, i bastant “amerìcà”. Amb això vull dir que conté algunes referències als grans valors aportats per Amèrica al món i situa en el context del típic valor americà de disminuir el paper del govern sempre que sigui possible. Amb tot, s’aguanta bé. Jo l’he llegit en menys d’una hora de temps.

Darian Smith llista i analitza fins a 10 avantatges clars de la seva proposta:

  1. Ja s’ha provat (encara que no en l’escala que ell proposa)
  2. Premia la cooperació entre tots els participants
  3. Constitueix un estímul econòmic integrat
  4. Maximitza l'ocupació
  5. Augmenta els ingressos del Govern sense pujar els impostos
  6. Descentralitza la distribució de la riquesa
  7. Corregeix antics desequilibris
  8. Retorna al Govern la seva funció original
  9. És políticament neutre (no és d'esquerres ni de dretes)
  10. És un model que es pot aplicar globalment

No tinc espai per comentar amb gaire profunditat tots aquests avantatges, però m’agrada la idea que participar dels beneficis fa atractius llocs de treball que ara no ho són: Quin atractiu pot tenir treballar 40 hores setmanals o més per menys de 1.000€ al mes quan és obvi que aquesta quantitat no permet arribar a fi de mes? Però si afegim al salari un repartiment de beneficis, potser els ingressos total són més atractius. Vull remarcar que Smith creu que el repartiment de beneficis ha de ser igual per a tots els treballadors i no ha d’incloure els propietaris d’accions. També m’agrada que la proposta no es pugui dir d’esquerres o de dretes, segurament perquè fa temps que trobo que aquesta divisió és cada cop menys rellevant.

La proposta lliga clarament amb els postulats de l’economia binària que ja hem tractat anteriorment i crec que es podria coordinar sense gaires problemes amb altres alternatives com els plans de propietat participada d’accions dels treballadors (Employee Stock Ownership Plan), encara que preferiria que Smith hagués tractat específicament aquest tema.

En definitiva, trobo realment interessant la possibilitat que els treballadors participin en els beneficis de les empreses i em costa veure quin inconvenient es pot trobar a aquesta proposta. Els propietaris, sobre tot els majoritaris, de les accions poden perdre ingressos, però segons l’autor això es compensa amb els beneficis fiscals. Aleshores potser és l’estat qui disminueix els ingressos, però segons l’autor això es compensa per fiscalitat sobre els nous ingressos dels treballadors i per la reactivació econòmica que es generaria. En qualsevol cas, si els propietaris majoritaris han de veure disminuïts els seus dividends sobre beneficis i l’estat ha de veure reduïts els seus ingressos fiscals a canvi que els treballadors millorin la seva situació econòmica, a mi em sembla prou bé com per pensar-hi seriosament.

Referències

  1. Etiquetes de Technorati:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada