dissabte, 24 de desembre de 2011

Som 7 mil milions - I

Read this post in English

Nena 7 L'any 2011 acaba amb am un món, l’únic que tenim de moment, amb 7.000.000.000 d’habitants. Ningú ho sap segur, però el dia en que oficialment la humanitat va arribar a aquesta xifra és el dilluns 31 d’octubre i, simbòlicament, Danica Camcho, una nena nascuda a les Filipines va ser escollida la nena que feia els set mil milions (1).

Bona notícia o mala notícia? Està el món excessivament poblat, la població no és un problema o és millor que la població vagi creixent?

És indubtable que el creixement de la població és un tribut als avenços socials i mèdics que permeten que menys nens morin en néixer i que les persones visquin més temps I en millors condicions de salut I qualitat de vida. L’esperança de vida ha passat dels 48 anys als anys 1950 als 68 durant la primera dècada del segle XXI (2).

La qüestió és òbviament complexe. Per exemple, es pot argumentar que la població no és el problema sinó el consum (3), però jo crec que la població que consumeix menys ha d’atansar les seves condicions a les dels països més desenvolupats, i això vol dir augmentar el consum: o que la població no és un problema, que el problema és la desigualtat (4), però igualar les condicions de vida de tota la població del món sembla impossible sense augmentar a la vegada el consum de recursos naturals no renovables.

Potser l’argument més extrem en contra de la població com a problema és que els recursos naturals no tenen límits físics, que només es veuen limitats per la nostra imaginació i la nostra tecnologia que “més persones i més desenvolupament volend ir més reursos. No menys” (5).

Però crec aquesta és una a visió antropocèntrica i fins i tot així excessivament optimista de la situació. És possible que la tecnologia millori l’eficiència de l’ús dels recursos naturals o permeti trobar-ne substituts en alguns casos (penso per exemple en la possibilitat de crear petroli a partir de les algues, o de crear noves formes d’aliments amb enginyeria genètica com la carn in vitro), però no veig manera de crear més espai de qualitat. Podem substituir les cases actuals per gratacels supergrans, podem crear illes artificials, podem crear ciutats al fons del mar, i encara més fàcilment podem ocupar tot l’espai disponible, que és molt, però no sé si aquest és un món on podem viure bé i amb qualitat.

TigerTot això si pensem només en nosaltres… Els animals i les plantes ho tenen pitjor. Potser hi haurà qui cregui que hi ha milions d’espècies al món i que la pèrdua d’unes quantes no té tanta importància o que podem viure en un món amb menys espècies, si preservem aquelles que realment ens interessen, però no crec que aquesta sigui la solució.

La crisi actual demostra que la raça humana tota sola no se’n surt particularment bé. L’excès de població és un dels problemes que cal afrontar, encara que no és l’únic. La contenció de la població pot generar problemes en una economia de creixement, però això no fa que el seu creixement indefinit sigui possible.

Hem d’anar cap a una economia estacionària que inclogui una limitació o fins i tot disminució en la població mundial. En parlem a la segona part d’aquesta entrada

7 billion people

Referències

  1. World's 'seven billionth baby' is born
  2. United Nations Population Fund. The State of World Population 2011.
  3. Fred Pearce, On World Population Day, take note: population isn’t the problem. Grist, 2010
  4. Andrew Simms. A rising population is not the problem – growing inequality is. The Guardian, 1 November 2011
  5. Sheldon Richman, The Population Problem That Isn't. July 1993

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada